Text: Cristina Altafulla
Eren les 4 de la tarda d’un dissabte qualsevol, qualsevol si no hagués estat perquè els catalans teníem el dret i el deure de sortir al carrer per defensar el nostre anhel, el vell somni, l’etern crit:
SOM UNA NACIÓ
Així doncs amb la fúria a la pell ens dirigíem cap a Barcelona: pares, germans, amics, coneguts, simpatitzants, polítics… tots junts contra les retallades que alguns feien a les nostres esquenes. Indignats, pel fet de que es pogués aprovar un Estatut que no havíem aprovat.
En arribar a la plaça Espanya, equipats amb estelades, bona veu i una forta ideologia, (no us ho negaré) els ulls se’m van negar; el gris de l’asfalt s’havia convertit en un mar etern de gent, amb pancartes, estelades, banderes alçades al cel, gent gran, adults, avis, nets, joves…
Es podia dir que tots hi érem, representats en cada un d’ells.
No veia tanta gent ocupant els carrers de la ciutat des del NO a la guerra.
Per unes hores els catalans d’arreu ens havíem posat d’acord sota un únic clam, un clam per la dignitat.
Vam avançar cap a la plaça Catalunya (quina metàfora: de plaça Espanya a plaça Catalunya), tres hores desprès arribàvem a la nostra fita. La capçalera d’Esquerra ens hi esperava, tots hi eren!
Dalt l’escenari l’actor que cada dia se sent més català: Joel Joan, dirigia l’acte, l’acompanyaven gent coneguda d’arreu dels països Catalans: actors, periodistes, escriptors, músics…
Va ser llavors quan més emocionant va ser, en Joel Joan agafava el micròfon i ben fort i orgullós exclamava:
-JA SOM UN MILIÓ!!!
Un pessigolleig em va recorre l’espinada, un milió de catalans omplien el trajecte, tots d’acord per una vegada!
La musica dels The Companys i en Titot amenitzava la festa i la feia més alegra.
La lectura del manifest donava per acabada la cita, en Joel Joan ens demanava que deixéssim acostar-se als que encara eren Gran Via enllà.
Un munt de colors per contrastar el gris asfalt: d’entre aquests colors els més repetits, el groc i el vermell d’una senyera, i un estel que anhela llibertat.
Com sempre segons l’organització:
UN MILIÓ o 700 MIL persones
I segons la policia no més de 100mil persones.
TAN LI FA EL QUE CREGUIN UNS O ALTRES,
TOTS HI EREM I SOTA UN MATEIX LEMA:
SOM UNA NACIÓ!
[@more@]
流水线